Vicent Máñez Ferrandis era un jove llirià que ingressà
per lleva en l’exèrcit espanyol cap a finals de 1925 o primeries de 1926 amb 18
anys acabats de fer. Després d’un temps d’instrucció a Cartagena, fou enviat a
l’Àfrica per participar en la guerra del Riff. Vicent pertanyia a una família
de llauradors modests de Llíria. El seu reclutament representà un enorme sotrac
per a la família: els pares, Paulino i Tomasa, i els germans, Dolores, Salvador
i Paulinet.
La salut de Vicent no devia ser massa
ferrenya, cosa que deduïm de les constats referències en les cartes de la mare al
fet que ell siga “corto de respiración por la nariz”, I a una propensió a
adormir-se involuntàriament.
Tot això ho sabem gràcies a un paquet amb unes
50 cartes que la família envià a Vicent entre març i desembre de 1926. Tret de
les dues primeres, que rep quan encara és a Cartagena, totes les altres ja van
dirigides a Àfrica. No sabem a través de quins avatars, les cartes van anar a
parar a Andalusia, on les vam adquirir en una comerç de papers vells i
antigalles.
Les cartes les escriuen la mare i els germans
de Vicent, i altres persones anònimes, que ho fan en nom de la mare. Tots els
escrivents tenen una instrucció molt limitada, cosa que ha produït una
interessant transcripció literal de frases i paraules. La mare i els germans se
li dirigeixen en primera persona, però el pare no ho fa en cap ocasió. Ni tan
sols s’hi entreveu cap frase que es puga deduir que ha estat dictada per ell. La
mare mostra una preocupació immensa i un amor profund pel seu fill.
Constantment li demana pel seu estat de salut, per la gana de menjar, per les
condicions en que viu. Li dóna consells sobre com s’ha de comportar, amb qui ha
de fer amistat o qui ha d’evitar. Ben sovint li fa arribar diners en efectiu i
paquets de menjar, i insisteix que si encara no en té prou, que demane que li
enviaran tot el que faça falta. És evident que no es tracta de potentats, però
són gent que es guanye bé la vida i estan disposats a donar-ho tot pel seu
fill, tant la mare com els germans, que sovint s’hi mostren compungits.
La major part de les cartes es dediquen a
formalitats i bons desitjos, a salutacions familiars, referències religioses,
etc. Però hi ha una part important, i sens dubte la més interessant, en què apareixen
referències a les faenes del camp, els preus agrícoles, successos locals,
festes, etc. En alguns d’aquests escrits hi apareixen els malnoms dels veïns i
coneguts, els topònims i nombroses anècdotes. També és molt interessant la gran
quantitat de valencianismes que s’hi empren, sobretot pel que fa a les tasques
agrícoles, però també en altres casos, com frases fetes, girs lingüístics, etc.
A continuació fem un llistat dels fragments
que hem considerat més interessants dividits per temes. Al final hi hem inclòs
el text complet d’un fragment de carta escrit integrament en valencià.
De tot plegat es poden deduir algunes coses
interessants sobre el lèxic i la toponímia de l’època, i fins i tot de la pronúncia local, gràcies a l’alt
grau d’analfabetisme dels que escriuen i a la seua intenció de transcriure
literalment allò que pronuncien.
En algunes cartes hi ha també dibuixets que
representen els animals domèstics de la família i motius florals d’adornament. Tot
plegat, els dibuixets, el llenguatge, les anècdotes familiars són d’una
candidesa corprenedora, i dibuixen amb gran nitidesa un fragment de la vida
lliriana de principis del s. XX.
LÈXIC DEL CAMP
-nos estan saliendo los pollos de una llueca
-20 arrobas de higos
-figues a 14 quinsets l’arrova
-200 arrobas de tintorera a 7 reales la arroba
-el que va a harugar
-Salvador está empeltando el mallolico de la
contienda de tintorera.
-el Cabeço Roig está empeltado
-la berema
-372 arrobas de uva y 250 arrobas de garrofas
-arrancando la biña bieja para charuarla
-llubiendo el dia 15 y ha echo mucho saó
-Salvador va en la Lucera a charuar en compñia
de Mata a tornachornal
-se hicieron la paella de la charua en casa de
Cantabieja
-han sembrado ordi.
-pal corbo.
-lo pla de Montero, ordi en el raseret.
-tres filas de agua.
-dos barsillas de olivos
-18 cargas de trigo
-hemos tubido 6 sacos de trigo y 1,5 de cebada
-hemos trillado la paja y ha condido mui poco
-no podemos aser panizo
-los ampeltos que ponimos io y tu
-tenemos 33 melones gordos.
-estan charuando siete hombres y siete
caballerias en la Maymona nuestra.
FRASES CURIOSES
-besos de tus sobrenitos es del Sastre.
-el hijo de don Joaquin Tirado se cayo el
abion que el era abiador y sea muerto en Madrid.
-Basilio el del Candil lo mató el carromato
que se espantaron las caballerias que venian del Pedralba
-nos mandaras a decir si as aprendido mas de
letra
-los enviavas tan asobentico
-no me has mandado a decir nada
-mercate todo lo que haga gozo
-mandame el retrato perqueño para ponermelo en
la ulleta.
-estan haciendo los carafales para ver los
toros
-y todos los entaulachs
-se conoce que se incendio
-encima del cullerer
-muchos deseos de tenerne (carta)
-la madre estaba ensoñando.
-el cajoncito de la berienda
-un escapolario
-vendran a conocer los padres (sense preposició
a)
-que era masa bajito
-nada más quiere quir al cine
-se portais como hermanos
-si viniis daci cuatro o sinco meses
-amos hecho una collera muy buena para la
Lucera que questa 5 pesetas
-y si ay moras y me mandaras una aber lo que
son de guapas
-te puedes mercar lo que te aguste.
-el padre la festeó antes que el Parreto
-me mogí todo
-la yegua le dio una pizada
-para que tastes algo de las fiestas
-si no quiere trabajar la bolbera (una mula
que han comprat)
-llueve de tronada
-la mula no se espanta de los autos ni de las
mecicletas
-sobre estar retratado en maquina de aumento
estas muy flaco
-comas todo lo que tengas gana.
-una toña de almendras
-primer premio la union musical de Liria, el
Clarin res
TOPÒNIMS
-Cabeso Roch
-el maset de la Maymona
-bancal de la Perusa
-la Perusa de la carretera dels frares
-el Corbo?
-lo Pla de Montero
-la posá de la Maria
-el garroferal de Mas
-corral Blanco
-barranco Hondo
-el Maset
MALNOMS
-Juan Moret
-el Sastre
-el Tandero
-Vicente el Ortolà
-Blanco el Trillador
-el hijo de Casola
-Basilio el del Candil
-Mauricio del de la Sella
-el Racholer el Sordo.
-Tita la del Choret
-Vicenta la Panblanquera
-Salvadora la Panblanquera
-el Choret
-Miguel el de la Escura
-Blanco el Trillador
-la tia Rulla
-la madre de Fesolech
-el chico de Parreto es sobrino del tio Calet
-tu amico Fesolechs, el primo de Baltra.
-el Rochet de la sucreria
-Mata
-Cantabieja
-el Parreto
-el chico del Roco.
-Caime, el hijo de Remedio la Corba.
-el Royo
-Miguel Carabassa
-Luciano el de la Pareta
-el Morellano
-Maria la Cholita
-el hijo de Paleta
-el llor Vicente el del Almo
-Vicente el Bollo
-Bolet
-Miguel el Puso
-Llorens el Tarses
-el Racholer de la Venta
-Crispin el Chocolatero
ALTRES
-anomena Cirilo Amorós
-anomena la Cala del Quemado
-preu d’un telegrama amb resposta inclosa:
tres pesetas y cuatro perras.
-la germana anomena Mal Krim. És tracta
d’Abd-el-Krim, el cap de l’exèrcit autòcton del Riff.
-una mula: 50 duros
-2 pta. de jornal per segar herba.
-Contingut del caixonet de menjar que la mare
envia: tajada de pernil, pedazo de salchicha, libra de confitura seca, uns pocs
caramelos, dos rollitos en almendras, papelitos de limonada, azucar.
FRAGMENT D’UNA DE LES CARTES, L’ÚNIC EN
VALENCIÀ, DIRIGIDA A MANOLO, EL SOLDAT QUE ESCRIVIA LES CARTES DE VICENT:
Senyor Manolo dasí poc de tems ya es Nadal, ya
que me dius que a les festes de Nadal no poden estar en Llíria pues bos embieré
dos caisonech, uno pa Manolo y un atre pal meu Visantet en pastisech y
argilando de Nadal y castanyes y avellanes pa que selebreu el sant de Manuel,
que és el dia del Chesuset, y al añ que ve si Déu bol ya el selebrarem toch
mosatros y tota la família de Manolo así en Llíria. Ya se la vengarem. ¿No bos
pareis, Manolo y Visantet?
Que tingau bona cosa de salut es dos.
Adios
Paulino y Tomasa.
