UN NOU RELLOTGE A OTOS

El 1611, dos anys després de l’expulsió dels moriscos, en Francesc Milà d’Aragó, baró d’Otos, signava la carta pobla amb les condicions del repoblament de la baronia. Amb ell signaven el document trenta hòmens que amb les seues famílies havien d’ocupar les cases i terres deixades pels seus desventurats predecessors. En aquest quart centenari, el poble d’Otos ret homenatge a aquells repobladors amb la instal•lació d’una escultura commemorativa creada per l’artista otosí Tino Pla. L’escultura representa les siluetes de tres xiprers. Amb això, l’artista vol simbolitzar, seguint un antic costum mediterrani, l’hospitalitat amb què el poble d’Otos rep tots els visitants.
Tino em va proposar de convertir l’escultura en un rellotge de sol. Aquest tipus de reptes són els que més m’agraden. Trobar la manera com les ombres d’una obra preconcebuda sense intencionalitat gnomònica es pot convertir en un rellotge. Vull dir convertir-la en un rellotge: no pas incorporar-hi un rellotge postís, sinó fer que ella mateixa siga el rellotge. I més encara, suggerir a l’observador, si és possible, que l’artista ha supeditat la seua obra a les exigències gnomòniques, quan la realitat és justament la contrària. Això a vegades s’aconsegueix i d’altres no gaire. En aquest cas, puc dir que n’he quedat content.

Encara falta acabar uns detalls, però el resultat el podeu veure quasi complet en les fotos adjuntes. Quant a la qüestió tècnica, té la seua cosa...
La ceràmica és d'Elisa Martí, artista otosina, i el ferro de Ximo Boluda, expert ferrer i il·lustre manyà

En 1611, dos años después de la expulsión de los moriscos, Francesc Milán de Aragón, barón de Otos, firmaba la carta puebla con las condiciones del repoblamiento de la baronía. Con él firmaban el documento otros treinta hombres que con sus familias debían ocupar las casas y tierras dejadas por sus desventurados predecesores. En este cuarto centenario, el pueblo de Otos rinde homenaje a aquellos repobladores con la instalación de una escultura conmemorativa creada por el artista otos Tino Pla. La escultura representa las siluetas de tres cipreses. Con ello, el artista quiere simbolizar, siguiendo una antigua costumbre mediterránea, la hospitalidad con que el pueblo de Otos recibe todos los visitantes.

Tino me propuso convertir la escultura en un reloj de sol. Este tipo de retos son los que más me gustan. Encontrar la forma que las sombras de una obra preconcebida sin intencionalidad gnomónica se puede convertir en un reloj. Quiero decir convertirla en un reloj: no incorporar un reloj postizo, sino hacer que ella misma sea el reloj. Y más aún, sugerir al observador, si es posible, que el artista ha supeditado su obra a las exigencias gnomónicas, cuando la realidad es justamente la contraria. Esto a veces se consigue y otras no del todo. En este caso, puedo decir que he quedado satisfecho.

Aún falta terminar unos detalles, pero el resultado lo podéis ver casi completo en las fotos adjuntas. En cuanto a la cuestión técnica, tiene su cosa ...

La cerámica es de Elisa Martí, artista otosina, y el hierro de Ximo Boluda, experto herrero e ilustre cerrajero

In 1611, two years after the expulsion of the Moors  Francesc Milà d'Aragó, Baron  of Otos, signed the charter with the conditions of resettlement of the barony. With him thirty men signed the document with their families had occupied the houses and land left by his hapless predecessors. On this fourth anniversary, the village of Otos pays tribute to those settlers with the installation of a memorial sculpture created by artist Tino Pla of Otos. The sculpture represents the three silhouettes of cypresses. With this, the artist to symbolize, following an ancient custom Mediterranean, the hospitality with which the village of Otos receives all visitors.

Tino suggested I cast the sculpture in a sundial. Such challenges are my favs. Find how the shadows of a sculpture without preconceived intention gnomònica can become a sundial. I mean turning it into a sundial, not incorporate a fake sundial, but make it follow the same sundial. And moreover, suggests the observer, if possible, the artist has his work subject to the requirements gnomòniques, when the reality is exactly the opposite. This is accomplished at other times not so. In this case, I can say that I've been happy.

Although lacking some finishing details, but you can see the results almost completely in the photos attached.



VINT-I-CINC D'ABRIL

Ahir, entre arruixó i arruixó, el sol va fer una ulladeta per a mostrar el seu suport a la causa. A quina causa, dius? A la de tots els els vint-i-cinc d'abril del món.

LA PEDRA DE BASSET

Enguany el 25 d'abril és segon dia de pasqua. Un dia ideal per a visitar la pedra de Basset.
Si no hi podeu vindre, hi ha una foto a
http://otos4.blogspot.com/2009/04/la-pedra-de-basset.html

ES POT PREVEURE UN ECLIPSI DE LLUNA EN UN RELLOTGE DE SOL?

Els eclipsis de lluna es produeixen quan el Sol i la Lluna es troben en oposició respecte a la Terra és a dir, els dies de pleniluni. Però no sempre que hi ha lluna plena hi ha eclipsi, i això és així perquè la Lluna no segueix exactament el camí del Sol (Eclíptica), sinó que se’n desvia lleugerament uns pocs grans per damunt o per davall. Naturalment, per a anar d’un extrem a l’altre la Lluna ha de travessar el pla de l’Eclíptica. Quan coincideix aquesta travessa amb una lluna plena, es produeix l’eclipsi. Això passa un parell de vegades de mitjana a l’any, mentre que les altres deu la Lluna és plena quan no és sobre l’eclíptica, i doncs, no es produeix eclipsi.

En un rellotge de sol que té calendari incorporat, podem llegir la posició del Sol sobre l’Eclíptica (el signe zodiacal del sol). El dia de lluna plena també s’hi pot llegir la corresponent posició de la Lluna. Així, si el dia del ple observem que la Lluna està sobre l’eclíptica, podem assegurar que es produirà un eclipsi. Per a això només cal tenir en compte que el signe de la Lluna en el ple és l’oposat al del Sol. És a dir, que per a saber si en un determinat pleniluni es produirà eclipsi, haurem de comprovar aquell mateix dia si l’ombra de la Lluna  és simètrica de la del Sol respecte de la línia equinoccial.

Això és més fàcil d’observar en els rellotges equatorials perquè els sectors d’estiu i d’hivern són simètrics i la simetria de l’ombra de la Lluna i del Sol es tradueix en una mateixa distància a la línia equinoccial per costats oposats. En els rellotges no equatorials, però, aquesta simetria és més difícil de precisar. Ara bé, si dóna la casualitat que la lluna plena coincideix amb un equinocci, llavors l’ombra del rellotge de sol marcarà la línia equinoccial. Si l’ombra de la Lluna també marca l’equinocci llavors hi haurà eclipsi, i si no, no.

I això és molt aproximadament el que va passar el darrer equinocci. La Lluna plena va ser el dia 19 de març. Aquell dia, la marca del rellotge de sol corria a penes un pelet per damunt de la línia equinoccial (veieu foto diürna). La marca de la Lluna (funciona per reflexió, la marca no és del tot nítida, però es pot observar perfectament), en canvi, lliscava aquella mateixa nit molt per damunt. Això ens anunciava amb molta claredat que aquell dia no hi tindríem eclipsi de lluna.

Resumint (especialment per a llecs en la matèria). Si el dia del pleniluni l'ombreta del Sol i la de la Lluna es troben a la mateixa distància de la línia blava (equinoccial), però una per dalt i l'altra per baix, es produeix eclipsi. En les fotos es veu que la marca del Sol és molt més pròxima a la línia equinoccial (gairebé damunt perquè era l'antevespra de l'equinocci de primavera) que la de la Lluna i a més, totes dues al mateix costat, per tant no hi ha eclipsi.

Evidentment, un seguiment exahustiu del moviment del Sol i la Lluna sobre un rellotge prou precís ens permetria preveure els eclipsis amb antelació. No cal dir que en l'actualitat les previsions es fan amb càlculs teòrics basats en el coneixement de les funcions orbitals dels astres.