dijous, 12 d’abril de 2018

IGUAL TÉ SABÓ QUE FIL NEGRE


La meua primera gossa es deia Tatxa i era de color mel, de mida mitjana i complexió robusta. En realitat ja n’havia tingut d’altres, però no van arribar a ser meues en el sentit més profund. Si heu tingut gossa, o gos, sabreu que hi ha un moment en què es produeix una comunió entre ella i vosaltres, i que això ja no es trencarà mai, per més anys i més gossos que passen. Durant la verema, anàvem tota la família al camp carregats en el remolc de la mula mecánica del pare. 
foto de Joan Olivares Alfonso.
Naturalment, Tatxa venia amb nosaltres, però moltes vegades saltava del vehicle en marxa i ens seguia corrent pels bancals de la vora, mai per la carretera. Una vespradeta, que tornàvem a casa amb una bona càrrega de raïm (de la varietat tortosí que teníem a la Vallcanera), a l’alçada del cementeri vam veure la parella de la guàrdia civil. El caporal, de malnom el Roig per la color rubicunda de la pell, tenia una fama ben guanyada de mala fel. Quan arribàvem a la seua alçada, va fer un senyal amb el braç i ens hi vam aturar. Ni bon dia ni res, el Roig va anar al gra: “¿aquel perro que anda suelto es suyo?”. El pare tot just va dubtar un instant abans de respondre que no podia ser “suyo” perquè ell no en tenia, “de perro”. El caporal es va fer una mica arrere i repassa el vehicle amb les celles arrufades. Tot seguit se li dibuixà un somriure en la cara, s’acostà al pare i li digué : “es igual, le denunciaré por otra cosa”.