divendres, 1 de març de 2013


      L'AVIÓ 






I

Per cinc minuts escassos féu tard a l’avió. Resignat, agafà un taxi. La taxista li demanà l’adreça i Ell dubtà un instant abans de donar-li-la. Passant per la Gran Via percebé una estranya sensació, com un pessigolleig que se li enfilava cames amunt. Quan li arribà a la gola, li produí un lleu malestar, com un ofec. No res, de seguida es reféu.
Donà a la taxista una propina exagerada. Una parelleta eixien de la finca amanollats. El saludaren i Ell els contestà. En baixar de l’ascensor s’escarbà les butxaques, nerviós. No duia les claus. Premé el botó del timbre amb un ràpid moviment de vaivé. Sonaren unes passes. S’obrí la porta. Aparegué un home i el desafià amb la mirada. Ell li tornà el desafiament i tot seguit s’hi abalançà. El féu caure a terra i amb una ganxo de dreta el deixà sense sentit.
Què passa?, digué Ella des de l’habitació. Res, contestà Ell, no res.
Es quedà contemplant-li els cabells desordenats sobre el coixí i tornà a envair-lo aquella estranya sensació. Es despullà, es gità al seu costat i li féu l’amor una vegada, dues, quasi tres.
Apagà el cigarret, es vestí i tornà a sa casa.







II

Per cinc minuts escassos féu tard a l’avió. Resignat, agafà un taxi. La taxista li demanà l’adreça i Ell dubtà un instant abans de donar-li-la. Passant per la Gran Via percebé una estranya sensació, com un pessigolleig que se li enfilava cames amunt, cos amunt. Quan li arribà a la gola, li produí un lleu malestar, com un petit ofec. De sobte, dos petits taps li saltaren de les orelles i se sentí alleujat, ingràvid, gairebé absent.
Donà a la taxista una propina exagerada. Una parelleta eixien de la finca, amanollats. El saludaren i Ell no els contestà. En baixar de l’ascensor s’escarbà les butxaques. No duia la clau. Premé el botó del timbre amb un ràpid moviment de vaivé. Sonaren unes passes. S’obrí la porta. Aparegué una dona. No era la seua. Anava a demanar-li disculpes, però Ella féu un gest com per donar-li pas. Entrà. No reconeixia res. Ni els mobles, ni les làmpades, ni els quadres... Va seguir la dona fins a l’habitació. Ella es despullà. Ell també. Es gitaren i ho feren. Una volta, dues, quasi tres!
S’assegué sobre la vora del llit i s’encengué un cigarret. No era la seua marca. La dona entrà en el bany, i en sortí. Ell entrà en el bany. Tampoc no era el seu bany. Escopí en la tassa del vàter. No era la seua. Les rajoles no eren seues. La cortina de la dutxa, tampoc. Es mirà en l’espill i tampoc no hi reconegué la imatge que s’hi reflectia.







III

Per cinc minuts escassos féu tard a l’avió. Resignat, agafà un taxi. La taxista li demanà l’adreça i Ell dubtà un instant abans de donar-li-la. Passant per la Gran Via se’n recordà de la seua dona i tingué una estranya sensació, com un pessigolleig que se li enfilava cames amunt, cos amunt. Quan li arribà a la gola, li produí un lleu malestar, com un petit ofec.
No li volgué donar propina a la taxista. Una parelleta eixien de la finca, amanollats. El saludaren i Ell els contestà. Una noia de vint-i-dos anys amb minifaldilla esperava l’ascensor. Ella entrà davant i Ell li mirà les cuixes i el cul. Estava bona. Ella anava al deu. Ell també. Quan passaren per l’u se’ls creuaren els esguards. Pel dos, s’aguantaren la mirada. Pel tres, Ella es posà la mà a la boca i tossí. Pel quatre, Ell tragué la llengua i es repassà els llavis. Pel cinc, se’ls repassà Ella. Pel sis, s’acostaren les boques. Pel set, es besaren i s’abraçaren amb passió. Pel huit, Ell li arregussà la falda i Ella li pessigà el cul. Pel nou, Ell li abaixà les bragues i Ella li descordà la bragueta. En el deu, Ella saltà sobre Ell, li amanollà la cintura amb les cames, el coll amb els braços i amb un petit balanceig de cul s’entaforà el pardal en la xona.
S’obrí la porta. Hi aparegué la seua dona, que anava a comprar menjar de gat a la botiga de la cantonada. Es posà les mans al cap. S’indignà. Es cabrejà. Cridà: desgraciat, a que ja has tornat a perdre l’avió!







IV

Per cinc minuts escassos féu tard a l’avió. Resignat, agafà un taxi. La taxista li demanà l’adreça i Ell dubtà un instant abans de donar-li-la. Passant per la Gran Via percebé una estranya sensació, com un pessigolleig que se li enfilava cames amunt, cos amunt. Quan li arribà a la gola, li produí un lleu malestar, un petit ofec. De sobte, les orelles li feren xap, com si s’alliberaren de dos petits taps. I se sentí alleujat, ingràvid, com transportat.
Donà a la taxista una propina exagerada. Una parelleta eixien de la finca, amanollats. No el saludaren i Ell no els mirà. En baixar de l’ascensor, premé el botó del timbre amb força una vegada, dues vegades, tres.
S’obrí la porta i hi paregué un home en pijama que el va reconéixer de seguida. Féu una passa enrere i adoptà un posat defensiu, poruc: no em mates, demanà acovardit. Però no va haver-hi mans. Ell tragué una pistola de la butxaca i disparà al del pijama un tret en el cap. Entrà en l’habitació i matà la dona que hi dormia. Es tragué el bitllet d’avió de la butxaca i li’l clavà dins la boca.
L’endemà els diaris parlaven d’un altre matrimoni assassinat pel psicòpata del bitllet d’avió.







V

Per cinc minuts escassos féu tard a l’avió. La taxista li demanà l’adreça i Ell dubtà un instant abans de donar-li-la. Passant per la Gran Via pensà en Ella i tingué una estranya sensació, com un pessigolleig que se li enfilava cames amunt, cos amunt. Quan li arribà a la gola, li produí un lleu malestar, com un petit ofec.
La taxista se’l mirà amb menyspreu quan li donà deu cèntims de propina. Una parelleta sortien de la finca, amanollats. El saludaren i Ell repassà la xica de dalt a baix. L’ascensor no funcionava i hagué de pujar a peu. Ficà la clau en el pany i sentí un estrany soroll dins de la casa. Mentre deixava la gavardina en el penja-robes del rebedor, isqué la dona en batí. Ella li preguntà com era que havia tornat tan prompte. Ell li contestà que havia perdut l’avió a posta perquè volia enxampar-la in fraganti. Ella es féu l’ofesa, com podia ser tan malpensat. Ell li digué que la culpa era d’Ella, que es gitava amb el primer que passava. Ella encara més ofesa digué que psshhe. Ell li va demanar si podia passar a l’habitació. Ella no li va contestar. Ell hi entrà i li demanà explicacions al paio que jeia en el seu llit. Una mica nerviós però amb to sincer, l’home li explicà que també era casat, que ja feia més de sis mesos que coneixia la seua dona i que mantenien una relació d’infidelitat formal.
Encara va tenir temps d’agafar el següent vol amb la tranquil·litat de saber que la seua dona no l’enganyava amb el primer que passava.







VI

Per cinc minuts escassos féu tard a l’avió. Resignat, agafà un taxi. La taxista li demanà l’adreça i Ell somrigué abans de donar-li-la. Per l’espillet retrovisor li va mirar la cara i li agradà. Li mirà els muscles i li agradaren. Avançà el cap i li mirà les cames, també li agradaren. Passant per la Gran Via, li preguntà si volia sopar amb Ell. Ella se’l mirà per l’espillet i li digué que sí.
Anaren a un restaurant de la platja. Demanaren gambes, ostres, llagosta, navalles i vi blanc. Pagà Ell amb la Visa. Passejant per la platja, sentí un pessigolleig que li pujava per les cames, pel cos. La deixà avançar-se una mica i la repassà per darrere de dalt a baix. Estava ben bona. La desitjava. Ella es girà i el mirà de reüll. Li agradava sentir-se desitjada. S’acostaren l’un a l’altre. Es miraren fixament. Ella tombà lleument el cap i li oferí la boca amb un gest sensual. Ell tombà lleument el cap i li acostà la boca. Els llavis es fregaren. Es premeren. S’obriren. Les llengües es tocaren, es fregaren, s’entortolligaren. Els cossos tombaren sobre l’arena. I ho feren apassionadament una vegada. Dues. Quasi tres.
De tornada a casa acordaren que a la pròxima Ell faria de taxista.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Estupendes aquestes Variacions Olivares.

Carme ha dit...

Estupendes aquestes Variacions Olivares.

elCarles ha dit...

ja ja i a la VII el comte duc va descansar, agafà un taxi i cap a Otos..