L'AVIÓ IV

Per cinc minuts escassos féu tard a l’avió. Resignat, agafà un taxi. La taxista li demanà l’adreça i Ell dubtà un instant abans de donar-li-la. Passant per la Gran Via percebé una estranya sensació, com un pessigolleig que se li enfilava cames amunt, cos amunt. Quan li arribà a la gola, li produí un lleu malestar, com un petit ofec. De sobte, dos petits taps li saltaren de les orelles i se sentí alleujat, ingràvid, gairebé absent.
Donà a la taxista una propina exagerada. Una parelleta eixien de la finca, amanollats. El saludaren i Ell no els contestà. En baixar de l’ascensor s’escarbà les butxaques. No duia la clau. Premé el botó del timbre amb un ràpid moviment de vaivé. Sonaren unes passes. S’obrí la porta. Aparegué una dona. No era la seua. Anava a demanar-li disculpes, però Ella féu un gest com per donar-li pas. Entrà. No reconeixia res. Ni els mobles, ni les làmpades, ni els quadres... Va seguir la dona fins a l’habitació. Ella es despullà. Ell també. Es gitaren i ho feren. Una volta, dues voltes, quasi tres! S’assegué sobre la vora del llit i s’encengué un cigarret. No era la seua marca. La dona entrà en el bany, i en sortí. Ell entrà en el bany. Tampoc no era el seu bany. Escopí en la tassa del water. No era la seua. Les rajoles no eren seues. La cortina de la dutxa, tampoc. Es mirà en l’espill: tampoc no era d’ell la imatge que s’hi reflectia.