dilluns, 23 / març / 2009

L'avió III

Per cinc minuts escassos féu tard a l’avió. Resignat, agafà un taxi. La taxista li demanà l’adreça i Ell dubtà un instant abans de donar-li-la. Passant per la Gran Via se’n recordà de la seua dona i tingué una estranya sensació, com un pessigolleig que se li enfilava cames amunt, cos amunt. Quan li arribà a la gola, li produí un lleu malestar, com un petit ofec.
No li volgué donar propina a la taxista. Una parelleta eixien de la finca, amanollats. El saludaren i Ell els contestà. Una noia de vint-i-dos anys amb minifaldilla esperava l’ascensor. Ella entrà davant i Ell li mirà les cuixes i el cul. Estava bona. Ella anava al deu. Ell també. Quan passaren per l’u se’ls creuaren els esguards. Pel dos, s’aguantaren la mirada. Pel tres, Ella es posà la mà a la boca i tossí. Pel quatre, Ell tragué la llengua i es repassà els llavis. Pel cinc, se’ls repassà Ella. Pel sis, s’acostaren les boques. Pel set, es besaren i s’abraçaren amb passió. Pel huit, Ell li arregussà la falda i Ella li pessigà el cul. Pel nou, Ell li abaixà les bragues i Ella li descordà la bragueta. En el deu, Ella saltà sobre Ell, li amanollà la cintura amb les cames, el coll amb els braços i amb un petit balanceig de cul s’entaforà el pardal en la xona. S’obrí la porta. Hi aparegué la seua dona, que anava a comprar menjar de gat. Es posà les mans al cap. S’indignà. Es cabrejà. Cridà: desgraciat, ja has tornat a perdre l’avió.

1 comentaris:

Jordi ha dit...

A la tercera va la vensida... este és mi Quanito!!