l'avió II

Per cinc minuts escassos féu tard a l’avió. Resignat, agafà un taxi. La taxista li demanà l’adreça i Ell dubtà un instant abans de donar-li-la. Passant per la Gran Via percebé una estranya sensació, com un pessigolleig que se li enfilava cames amunt, cos amunt. Quan li arribà a la gola, li produí un lleu malestar, un petit ofec. De sobte, les orelles li feren xap, com si s’alliberaren de dos petits taps. I se sentí alleujat, ingràvid, com transportat.
Donà a la taxista una propina exagerada. Una parelleta eixien de la finca, amanollats. No el saludaren i Ell no els mirà. En baixar de l’ascensor, premé el botó del timbre amb força una vegada, dues vegades, tres.
S’obrí la porta i hi paregué un home en pijama que el va reconéixer de seguida. Féu una passa enrere i adoptà un posat defensiu, poruc: no em mates, demanà acovardit. Però no va haver-hi mans. Ell tragué una pistola de la butxaca i disparà al del pijama un tret en el cap. Entrà en l’habitació i matà la dona que hi dormia. Es tragué el bitllet d’avió de la butxaca i li’l clavà dins la boca. L’endemà els titulars del diaris deien un altre matrimoni assassinat pel psicòpata del bitllet d’avió.